LA DOCTORA RESPON
Com podem regular els estrògens?
Els estrògens (hormones presents tan en homes com en dones) són pròpies del cos humà, tanmateix un excés d’aquestes suposen un risc augmentat de patir de processos neoplàsics (cancerígens) hormonodepenents.
El càncer de mama, ha augmentat, de forma excepcional, d'incidència en els darrers anys, concretament un 20 % en tot el món, (es considera que una de cada 8 dones en patirà entre els 40 i els 60 anys de vida) i la majoria dels diagnòstics (un 70 %) mostren receptors hormonals positius (vol dir que les cèl·lules cancerígenes que formen la lesió creixen per estímul hormonal del estrogen).
Evitar un excés d’aquesta hormona prevé el risc de càncer de mama hormonodepenent.
Es pot reduir el risc de càncer hormonodepenent introduint canvis en els nostres hàbits de vida.
Elements importants a eliminar/ disminuir de les nostres vides:
Xenoestrògens o disruptors endocrinològics : Són agents químics d’orígen artificial que ingerim en els aliments i amb l’aigua, o ens arriben a través dels comètics que utilitzem o els plàstics que ens envolten. Tots els xenoestrògens i disruptors endocrinològics poden augmentar el risc de càncer de mama perquè imiten o bloquegen o alteren les accions de les hormones naturals com els estrògens o la progesterona, molts d’ells a part son obesogènics (augmenten el risc d’obesitat).
Dioxines: Són produïdes per incineradores o centrals tèrmiques, s’acumulen sobre la grassa dels animals i en els productes làctics.
Bisfenol A: Es troben en els plàstics i en els productes d’higiene i cosmètica (els ftalacs sovint formen part dels aromes), en llaunes de conserva, i en la roba de polièster.
Parabents: Són conservants molt usats en la higiene i cosmètica.
Parafines: Són ingredients cosmètics derivats del petroli.
Pesticides: Els seus residus es troben en els aliments.
Elements a potenciar per protegir-nos:
Evitar el sedentarisme: Fer activitat física de forma regular, sobretot en forma de força muscular mínim 3 dies a la setmana disminueix la inflamació corporal i evita l’acumulació de greix perifèric que es pot transformar en estrogen. Està demostrat que les dones que practiquen mínim 4 dies a la setmana activitat física de força muscular redueixin el risc entre un 30 i un 40 %.
Potenciar la capacitat del cos en regular la producción i eliminació d’estrògens:
El cos té la capacitat d’eliminar mitjançant la depuració hepàtica l’excés d’estrògens, aquest procés de detoxificació es veu afavorit si el pacient pren suplement de vitamines del grup b, inocitol i metionina.
La microbiota intestinal i els estrògens: Tenir una potent i diversa microbiota intestinal afavoreix la immunitat la qual s’encarrega de fagocitar (destruir) les cèl·lules precancerígenes.
Modular estrès i son: No es possible una vida saludable sense descans, la melatonina (hormona que indueix i manté el son) protegeix del càncer de mama. L’excés d'estrès que es determina hormonalment amb excés de cortisol debilita al sistema immunitari, en estats d'estrès és menys hàbil per detectar cèl·lules precancerígenes.
Que és la tiroiditis de Hashimoto (HT)?
La tiroiditis de Hashimoto (HT) és la malaltia autoimmune més freqüent i la principal causa d'hipotiroïdisme, en la qual es produeix un dany a la glàndula tiroide a causa de la infiltració de limfòcits. Es caracteritza per augmentar els nivells d'anticossos contra la peroxidasa tiroïdal i la tiroglobulina.
Molts pacients amb HT, fins i tot en estat eutiroide, tenen un excés de pes corporal, trastorns metabòlics i una qualitat de vida reduïda.
A causa de les freqüents deficiències nutricionals concomitants, actualment es debat el paper de la vitamina D, el iode, el seleni, el magnesi, el ferro i la vitamina B12. Diversos estudis han subratllat els beneficis de la suplementació de vitamina D i seleni.
Oxitocina, Dopamina i Serotonina, quin paper juguen en l'enamorament?
L'oxitocina, la serotonina i la dopamina tenen molt a veure amb sensibilitzar plaer, i és que, la neuroquímica juga un paper fonamental en les emocions, les neurohormones dirigeixen els nostres moviments a la recerca del benestar.
Quan ens enamorem, fem exercici, practiquem activitats físiques que ens agraden, o ens exposem a riscos o reptes ... tots experimentem sensacions intenses i plaents.
Queda molt clar en l'enamorament, es genera una aura de: sentiment intens d'alegria i felicitat, emocions a flor de pell, augment de l'energia, un desig constant d'estar al costat d'aquesta persona, papallones a l'estómac, pèrdua de la gana... I és que el nostre cervell i intestí alliberen dopamina, serotonina i oxitocina, que són les encarregades que ens sentim així.
La dopamina és aquest component químic que ens “encén” i que fa que el nostre cor bategui amb més força. Està relacionat principalment amb el desig i el plaer, és la culpable que ens “enganxem” a aquesta persona especial i que desitgem tenir contacte físic i estar tota l'estona amb ella.
Per la seva banda, l'oxitocina, també coneguda com “l'hormona de l'amor”, és l'encarregada de connectar-nos amb els altres i fer que visquem aquest amor romàntic i intens. A més, actua com a gran desinhibidor quan sentim aquesta passió desenfrenada: ella és la responsable que arrisquem i ens llancem en una relació.
La serotonina, coneguda com a neurotransmissor de la felicitat, fonamentalment actua sobre les nostres emocions i el nostre estat d'ànim. Quan experimentem felicitat i emocions d’amor els nivells de serotonina es disparen.
Mitjançant una analítica endocrinològica integrativa completa, es pot optimitzar el nivell d'aquests neurotransmissors. Per poder optimitzar la producció pròpia d'aquestes neurohormones necessitem que els nostres hàbits de vida i microbiota intestinal estiguin perfectament equilibrats al nostre estat de salut hormonal.
Com millorar la resistència a la insulina?
La resistència a la insulina, molt present en la nostra societat, és la causa desencadenant de la majoria dels casos d'obesitat i diabetis (definida com la pandèmia del nostre segle).
És freqüent veure moltes persones que tenen un abdomen gran, aquest és un criteri diagnòstic de la malaltia, la presència de greix acumulat és habitualment un signe indicador de resistència a la insulina.
La resistència a la insulina és la conseqüència d'una alteració en els receptors corporals de la insulina, que estan situats per tot el cos, però sobretot al múscul, al teixit adipós i al fetge. Aquesta alteració provoca que no respongui de forma correcta a la insulina que circula en sang i es dificulta l'entrada de glucosa dins les cèl·lules, produint un augment persistent de glucosa en sang, provocant primer prediabetis i posteriorment diabetis.
Al mateix temps l'acumulació d'insulina en sang és un gran estímul per augmentar el greix a la zona de la cintura, la insulina és una hormona d'engreix potent quan es troba en excés. D'aquest tipus de situació se'n diu: diabetis obesogènica, perquè combina la diabetis i l'obesitat, és molt freqüent, segons l'estudi publicat en el prestigiós British Medical Journal el gener del 2023, en tres dècades ha augmentat un 60% la incidència de la diabetis secundària a resistència a la insulina en la nostra societat.
És necessari realitzar una valoració endocrinològica integrativa, àmplia que inclogui els motius genètics, les causes desencadenants, els factors de risc actuals i els previsibles en un futur pròxim, cal planificar un tractament multidisciplinar integratiu realista d'acord amb la situació de cada persona.
Les actituds més favorables per millorar la resistència a la insulina són les següents:
1. Normalitzar els valors analítics hormonals que indueixen o afavoreixen la resistència a la insulina: excés de cortisol, dèficits vitamínics com el de la vitamina d3 (molt freqüent), normalització del panell tiroidal.
2. Dissenyar un projecte nutricional d'acord amb els objectius terapèutics amb objectiu a llarg termini, no tan sols pensant amb la normalització del pes, sinó en el manteniment de la massa muscular i del manteniment del perímetre de cintura.
3. Incorporar l'activitat física com a hàbit de vida, habitualment en forma de treball de força muscular combinat amb exercici de resistència.
4. Avaluar l'estat micronutricional del pacient, el nivell de toxicitat en forma de metall pesant i de disruptors endocrinològics, per tal d'afavorir la sensibilitat a la insulina. Aquest punt és necessari valorar-lo en saliva, en cabell o en orina, en cada cas el metge especialista determinarà la via de determinació més adient.
5. Equilibrar la microbiota intestinal, mitjançant l'equilibri dels punts anteriors i a la determinació d'estudis de flora intestinal.
Els metalls pesants , tòxics presents al nostre cos, com podem eliminar-los?
La contaminació mediambiental és una realitat indiscutible, les organitzacions internacionals asseguren que és un risc important per la salut. L'augment de la pol·lució causa entre 6 i 7 milions de morts prematures l'any segons l'OMS. La contaminació mediambiental té una conseqüència directa en la presència de metalls pesants en l'ambient: aigua, aire i aliments.
Els metalls pesants més elevats en la nostra societat són: plom, mercuri, arsènic, cadmi i alumini, els quals s'associen a diverses malalties:
-
Plom: anèmia, esclerosi, fatiga i càncer de ronyó.
-
Mercuri: autisme, depressió i problemes de l'aparell respiratori.
-
Cadmi: càncer de pròstata, bronquitis, infertilitat i malalties vasculars.
-
Alumini: depressió, alzheimer, deteriorament neurològic.
Davant d'aquest preocupant escenari, com podem ajudar a reduir o eliminar aquests tòxics del nostre organisme?
Netejar l'organisme de metalls pesants com el mercuri, plom, cadmi, alumini, arsènic o estany, presents avui en dia en gairebé tot el que ingerim i consumim, i que s'acumulen principalment en fetge, ronyons, sistema nerviós i sistema ossi, és una cosa necessària per tenir un perfecte estat de salut, ja que ens intoxiquen i ens emmalalteixen, bloquejant l'absorció de minerals bàsics per a la salut.
L'organisme compta amb una sèrie de sistemes de defensa antioxidant que intenten neutralitzar l'agressió (antioxidant es defineix com "qualsevol substància que quan està present a baixes concentracions en presència d'un substrat oxidable, retarda o prevé l'oxidació d'aquest.")
La suplementació amb antioxidants és una eina efectiva per" neutralitzar" l'efecte nociu dels metalls pesants.
El procés de neutralització en l'àmbit mèdic s'anomena" quelació", sempre s'ha de fer sota una estricta supervisió mèdica. Els professionals mèdics decideixen quin és el millor antioxidant o quelant en cada cas, és per això que és necessari realitzar una valoració endocrinològica integrativa, àmplia que inclogui les causes desencadenants, en el que cal planificar un tractament multidisciplinar integratiu realista d'acord amb la situació de cada persona.
Alguns dels antioxidants més utilitzats són:
-
Vitamina C: estimula el sistema enzimàtic del fetge, de manera que tòxics com els metalls pesants i els pesticides són eliminats. La vitamina C liposomal ens assegura que tota la vitamina C que prenem és aprofitada per l'organisme gràcies a la seva estructura especial en forma de liposomes microscòpics.
-
Glutation: es considera com el més important antioxidant del cos perquè es troba en cada cèl·lula i coopera al costat d'altres antioxidants a què aquests facin correctament la seva funció.
-
Algues com la clorel.la: és una alga que ajuda a netejador de tòxics l'intestí, fetge i la sang. Elimina metalls pesants del sistema de manera efectiva, ja que s'uneix a les toxines del cos i els ajuda amb el procés d'eliminació. Aquest tractament que es feia servir fins ara de forma indiscriminada ha d'estar supervisat per metges endocrinològics, ja que és molt perillós utilitzar si el pacient té problemes tiroidals, doncs podria desestabilitzar la quantitat de t3- t4 lliure.
-
Àcid lipoic: considerat un "antioxidant universal" que pot arribar als teixits que estan compostos principalment de greix, com el sistema nerviós, però també teixits amb un contingut d'aigua, com el cor.
-
Metionina i cisteïna: Aquests aminoàcids sofrats que s'usen habitualment amb l'àcid alfa lipoic, solubilitzen els metalls pesants i faciliten la seva expulsió.
-
MSM (metilsulfonilmetano): compost orgànic ensofrat ajuda a expulsar plom, cadmi, mercuri i arsènic.
-
Seleni: És un mineral indispensable pel benestar tiroidal, té la capacitat d'unir-se i expulsar metalls pesants que ja tenim en el nostre cos. Protegeix enfront de l'alumini, el cadmi i el mercuri.
-
Vitamina E: És un antioxidant i antiaging natural, lluita contra l'envelliment cel·lular. També evita l'acumulació de plom al nostre teixit conjuntiu i redueix la toxicitat de les nostres cèl·lules.